Bon Dia, Malparits!

El disc "Llença't", de Lax'n'Busto, és el protagonista del capítol final del programa "Bon dia, malparits!" Però hi sentirem més cançons. Descobrirem el debut de Pomada, recordarem un dels èxits del segon disc d'Adrià Puntí i demanarem al bateria d'Els Pets, Joan Reig, que ens expliqui una cançó de l'època que encara el sedueixi.

Som al final del rock català. Sopa de Cabra i Sangtraït decideixen penjar les guitarres, mentre que Sau desapareix amb la mort de Carles Sabater. A més, Marc Grau, vinculat a Els Pets i gran productor de nombrosos grups de rock català, també es mor. Malgrat tot, però, l'any ens deixa un èxit imprescindible: "Llença't", de Lax'n'Busto.

El 1989 és l'any de l'eclosió de Sopa de Cabra i de "L'Empordà". També és l'any del debut discogràfic de La Gran Aventura, Bars, Kitsch i Els Pets, de qui també sentirem alguna cançó.

El segon programa de 1998 té per protagonista la música d'Obrint Pas, però també tindrem temps per sentir una de les últimes cançons de Sau, i de reviure el nou esclat de Sopa de Cabra amb "El far del sud". A més, descobrirem una de les cançons preferides de Xavi Sarrià.

L'any 1998 va ser l'any del debut de tres bandes diferents i interessants: Obrint Pas, Antònia Font i Dusminguet. Reviurem el directe de l'any, que van protagonitzar Gossos, i recordarem peces emblemàtiques del moment com "La meva terra és el mar", de Lax'n'Busto.

Dediquem bona part del programa al qual, sens dubte, va ser el disc de l'any: "Bondia" d'Els Pets, però amb temps per descobrir les beceroles musicals d'Eric Fuentes, la reinvenció de Whiskyn's i els debuts de Psiconautes, Babel i Van de Kul. Per acabar, Jimi Pinyol ens descobreix una perla oculta del rock català.

La collita musical de l'any 1997 és excel·lent. Els Pets van publicar un disc cabdal, "Bondia", que s'encetava amb una cançó indispensable, també titulada "Bon dia". Quimi Portet se'ns presentava amb "Hoquei sobre pedres" i Brams gravava el seu primer disc en directe amb un títol ben provocatiu: "Brams al Liceu".

Glaucs va aconseguir que el seu primer disc fos molt ben valorat tant per la crítica com pel públic. Per això és el grup de l'any 1996. En aquest programa els escoltarem i sentirem les explicacions del seu cantant, Jofre Bardagí. A més, notícies i cançons de l'època i una recomanació final en veu del mateix Jofre Bardagí.

El primer programa dedicat al 1996 ens ha quedat molt viatger. Passarem per Catalunya Nord, per Madrid i per Galícia i hi trobarem gent que canta en català. La cançó de l'any és de Glaucs, "Els teus ulls glaucs", i documentarem el primer disc en directe de Lax'n'Busto, a l'Auditori.

"Moviments salvatges" va ser el disc que va catapultar Ja T'ho Diré. Un disc amarat de sal mediterrània i de vent de l'illa amb cançons eternes com "Res no es mou" o "Tenc es cor calent". Completarem el programa amb altres discos del 1995 i amb una petició a Natxo Tarrés, que ens recomanarà una de les seves cançons preferides.

El 1995 es torna a posar de relleu que el rock català gaudeix de molt bona salut. En un any en què ni Sopa de Cabra ni Sau ni Els Pets ni Umpah-Pah no van presentar disc nou, van acaparar bona part de l'atenció uns menorquins establerts a l'Empordà: Ja T'ho Diré.

El grup de l'any 1994 va ser, sens dubte, Gossos. La fórmula era molt senzilla però molt efectiva: tres guitarres, una baix i quatre veus ben harmonitzades. Ells són els protagonistes d'aquest programa que acabem demanant a Cris Juanico que ens descobreixi una joia amagada.

El 1994 és l'any de la renovació per al rock català. És el torn de la generació de Gossos, que debuten amb un disc sorprenent i exitós. Mentrestant, la Companyia Elèctrica Dharma celebra els 30 anys de carrera amb un gran concert al Palau Sant Jordi i els Bars graven el seu disc en directe.

Completem el programa del 1993 amb el record de cançons que es van presentar aquell any i que han perviscut en la memòria: "Hola, Pilar", d'Ocults, o "Més que la meva sang", de Lax'n'Busto. Brams va ser el grup de l'any i li demanarem a Pep Sala que ens recomani una cançó.

El 1993 va viure l'esclat de Bars amb la seva cançó "Foc al cor" i vam descobrir una banda de ska: Dr. Claypso. Mentre Sau feia un any sabàtic, Pep Sala va activar La Banda del Bar i els berguedans Brams van constituir la segona assemblea per gravar el segon disc.

Al segon programa dedicat al 1992 sentirem el debut de Matamala i recordarem U-tòpics i Freak&Do. Sentirem els èxits de Sangtraït en directe i en Titot ens recomanarà una cançó que hauria merescut més sort.

El 1992 va ser l'any dels Jocs Olímpics, de la primera Champions del Barça i l'any en què va sonar el disc de Sangtraït al Palau Sant Jordi. A més, es van publicar els primers discos de Brams, Slips i Karda Fàstik i el segon d'Umpah-pah.

El 1991 els gironins Umpah-pah van presentar un disc sensacional, "Raons de pes". En recuperem diverses cançons i demanem al cantant de Sangtraït Quim Mandado que ens decobreixi una joia amagada del rock català.

Si hem de resumir el que va ser el rock català concentrant-ho en un sol any, aquest seria sens dubte el 1991. És l'any del gran concert del Palau Sant Jordi que va concentrar més de 12.000 persones i que va tenir un ressò mediàtic sense precedents, però també el del "Ben endins", el disc més venut del rock català.

Acabem l'espai dedicat al 1990 sentint alguns dels èxits de "Quina nit!", el disc que va catapultar Sau. A més, repassem algunes de les notícies de l'any i demanem a Adrià Puntí que ens recomani una cançó de l'època.